Hi havia una vegada un policia que vivia a Alcúdia (Mallorca). Aquest policia nomia David. Vivia amb la seva família: la dona na Marta i el seu fill en Tomeu. Na Marta anava vestida amb un vestit de retxes roses i grogues i amb un davantal blanc, també estava prima. En Tomeu, el fill, duia calçons pirates i una suadera negra, jugava en un equip de basquet nomut: moixos ferotges . En David va vestit amb l’uniforme de policia. També hi ha a l’historia un home amb el cotxe taronja. En David era policia nocturn, feia feina a la policia local d’Alcúdia, amb els seus amic de l´infancia :Amador, Martí, Fernando i Oscar.
En David anava cada dia a fer feina, era el perfecte policia. Dirigia el trànsit perfectament, preó la majoria de les nits no ni havia de transit ! Però una nit...
...un cotxe taronja,(que no duia els llums posats), que no se’n va donar que en David i era. No li va donar temps de sortir de la carretera quan... PAM! En David va sortir volant, va caure 50m mes enfora. L’home del cotxe taronja va cridar per telèfon a una ambulància i van dur en David a l’hospital. Quan la família va arribar a l’hospital, en David estava en coma. La família va esperar hores, dies, setmanes però en David no despertava. Cada dia de cada mes na Marta anava a l’hospital. Hi estava deu hores seguides! Na Marta estava molt preocupada per en David, el qual seguia en coma.
En Tomeu, sempre desprès de l’escola, anava a l’hospital,li duia regals i dibuixos, però en David seguia en coma. Desprès d’haver-li fet cinc operacions seguia en coma. Però vint-i-cinc dies després, per fi va despertar, va seguir en el hospital dues setmanes mes. Però el dia Dijous,09 de Desembre del 1999 va caminar.
El primer dia que en David va caminar el van dur al parc a fer un picnic. Van menjar pizza, hamburgueses, i galetes de xocolata. Vint dies desprès de sortir de l’hospital en David,i la seva família van anar a veure el cap d’en David i ell mateix es va acomiadar deixant la feina. En David va trobar una feina menys arriscada. La de cuiner. En David i la seva família van obrir un bar restaurant el s’Alhambra.
En David anava cada dia a fer feina, era el perfecte policia. Dirigia el trànsit perfectament, preó la majoria de les nits no ni havia de transit ! Però una nit...
...un cotxe taronja,(que no duia els llums posats), que no se’n va donar que en David i era. No li va donar temps de sortir de la carretera quan... PAM! En David va sortir volant, va caure 50m mes enfora. L’home del cotxe taronja va cridar per telèfon a una ambulància i van dur en David a l’hospital. Quan la família va arribar a l’hospital, en David estava en coma. La família va esperar hores, dies, setmanes però en David no despertava. Cada dia de cada mes na Marta anava a l’hospital. Hi estava deu hores seguides! Na Marta estava molt preocupada per en David, el qual seguia en coma.
En Tomeu, sempre desprès de l’escola, anava a l’hospital,li duia regals i dibuixos, però en David seguia en coma. Desprès d’haver-li fet cinc operacions seguia en coma. Però vint-i-cinc dies després, per fi va despertar, va seguir en el hospital dues setmanes mes. Però el dia Dijous,09 de Desembre del 1999 va caminar.
El primer dia que en David va caminar el van dur al parc a fer un picnic. Van menjar pizza, hamburgueses, i galetes de xocolata. Vint dies desprès de sortir de l’hospital en David,i la seva família van anar a veure el cap d’en David i ell mateix es va acomiadar deixant la feina. En David va trobar una feina menys arriscada. La de cuiner. En David i la seva família van obrir un bar restaurant el s’Alhambra.
